La Verge nagra és l'alter ego de la Verge Maria, és la Reina de la Terra, així com la blanca Verge Maria és la Reina del Cel, i la comunió d'ambdues entitats és la que aporta sentit i la fa fèrtil i sensual, Concepció Immaculada i Incorruptible. Ambdues, la Verge negra i la Verge blanca són tan indissolubles com ho és el Crist de Jesús.

La Verge negra és la divinitat de la que tota vida emana; és la Mare Natura. Les Verges negres es troben per tota Europa, especialment a Catalunya - nord i sud - i les més famoses són la de Montserrat a Catalunya i la de Chartres a França, però també ho són la de Czestochowa a Polònia i la de Lluch a Mallorca.

Algunes verges negres estan embarassades, d'altres aguanten la criatura, representant la mare fèrtil de la Terra. El símbol de la Deessa amb la panxa inflada es remunta al paleolític. El seu origen el trobem en la reina de Sheba, o Sophia, i després es va cristianitzar. Durant molt temps ha estat el vincle de la religiositat actual amb les antigues tradicions i creences. S'associen també a la deessa egípcia Isis, descrita amb l'infant Horus a la seva falda. Altres fonts de la seva identitat poden ser Cybele o Diana d'Ephesus, deesses negres que es veneraven encara a tota la costa mediterrània des d'Antibes a Barcelona durant els primers segles de la nostra era, durant el cristianisme incipient.
Va ser aquesta tradició religiosa la que va acollir el crsitianisme dels primers segles, encara no sota la ma vaticana, fent-se un en mitologia i liturgia.

En l'edat mitjana - quan la majoria de les verges negres actuals es varen fer - sovint s'imitaven imatges anteriors que avui s'han perdut. Que des de sempre el catolicisme romà va perseguir aquestes verges negres n'és exemple el fet que sovint calia amagar-les en grutes, coves o troncs d'arbre. Val a dir també que el culte antic no es feia en recintes tancats, sinó a l'aire lliure, en boscos, fonts o cims de muntanya i que, per tant, guardar-hi allà la verge podia considerar-se el més oportú.

La presència de les verges negres en coves i grutes s'associa també al fet que la cova simbolitza l'úter de la Mare Terra. En les esglésies cristianes primerenques, les verges negres eren mantingudes en una cripta o en la part subterrània, normalment prop d'una font sagrada (com passa a l'esglesiola de Penyaroja de Tastavins, on l'altar és construït damunt una font d'aigua i l'església és associada al culte d'una verge negra). La verge negra, en aquest sentit, també s'associa a l'hivern i a la Deessa Demeter, la filla de la qual, Persephone, romania sota terra durant tres mesos, provocant així l'hivern a la terra.

Les verges negres també estan relacionades amb Maria Magdalena, aquella de qui es diu que va ser la muller de Crist i mare de la seva filla, Sara, nascuda en terres catalanes. Segons la tradició, Maria Magdalena hauria viatjat fins les costes catalanes o occitanes tretze anys després de la crucifixió, arribant a la costa - probablement a prop de l'actual Marsella - i refugiant-se posteriorment a la cova anomenada posteriorment de Santa Maria de la Mar. Segons es diu, va passar els darrers trenta anys de la seva vida en reclusió a la cova d'en Baume, als alps francesos.

Se sap que els Merovingis, regnant a la Catalunya Nord, veneraven Cybeles i Diana i que l'any 679, Dagobert II, q establia el culte a Nostra Senyora basant-se en l'antic culte a Isis.

El culte a Isisi i el posterior culte a la verge negra i a Maria Magdalena - encara avui moltes esglésies catalanes hi estan dedicades - es produí en l'entorn merovingi dels Pirineus donat que aquest llinatge reial era considerat hereu directe de la Sang de Crist, i es diu que aquesta herència venia per antics lligams tribals, però també per la descendència direca del Crist, sa filla Sara, que hauria regnat a la cort merovingia.
Els Merovingis afirmaven ser els legítims Reis de la zona de la Catalunya nord - llavors no existia França - per herència de sang que hauria estat corroborada per la presència de la filla del Crist i la seva possible descendència, i també pel culte a Maria Magdalena. Representaven la verge negra amb la filla del Crist a la seva falda (el culte cristià ha canviat aquest concepte, fent creure que el nadó a la falda de la Mare és el Crist mateix, i que la mare no és la Magdalena, sino Maria).
A la catedral de Girona es conserva una talla que el cristianisme ha associat a la verge Maria de nena, però que d'altres creuen que podria voler representar la filla del Crist, Sara (tot i que la talla sembla no gaire antiga) (veure document adjunt).

Les estàtues de les verges negres han estat associades - lògicament - també a al recerca del Sant Grial. Els guardians del Sant Grial eren dones i la copa del Grial era la Caldera de la vida. Dit d'altra manera, la copa o caldera no era altre que l'úter de la Mare de Terra, l'úter de Maria Magdalena, que havia acollit la llavor de Crist i així hauria aconseguit fer perdurar el sagrat llinatge de la Sang Reial (Sant-G-Reial, o Sant Graal).Maria Magdalena és el receptacle o Copa del Grial que recollí la Sang Reial del Crist baixat de la Creu (i que va portar a les nostres terres catalanes per vincles de sang).

Cal observar que molts dels llocs on hi ha Verges negres tenen una identitat cultural autòctona que està sotmesa a una identitat política forastera.
A Catalunya, la cultura de llengua catalana ha estat prohibida durant molts anys per l'opressió de la política militar espanyola; s’ha volgut imposar una cultura en llengua castellana; és més: això s’ha volgut fer en nom d’una Espanya Catòlica Apostòlica i Romana.

La verge negra de Montserrat s’identifica amb la cultura de llegua catalana i de Catalunya, no amb la cultura de llengua castellana i d’Espanya. El mateix podem afirmar d’altres verges negres. Tal es el cas de Rocamador, que s’identifica amb la cultura de llengua d’oc i d’Occitània i no amb la cultura i la llengua francesa. El mateix es pot dir de Polònia en relació a la’URSS (que curiós que els espanyols ens diguin, als catalans, "polacs"! deu ser perquè les nostres llengües tenen una semblança?).

La majoria de llocs on van aparèixer verges negres, han estat objecte de invasions per la força de les armes que han volgut esborrar aquella cultura relacionada amb les verges negres i la concepció del món que aquella comportava.
Així, el seu significat s’ha tergiversat o s’ha oblidat.

Una reflexió molt interessant a fer és que les verges negres "no pertanyen" als Estats, o superestructures del Poder, sinó als Pobles (comunitats nacionals amb llengua i cultura pròpies). Les verges negres apareixen en aquelles comunitats amb llengua vernacla, i aquest és un fet que ens uneix. Tal vegada sigui la llengua vernacla parlada el lligam entre els llocs on aquestes verges negres apareixen.

Avui és parla de «llengües maternes»... si s'entengués que s’han de parlar les llengües vernacles, i no les maternes, tots els habitants de Catalunya haurien de parlar en llengua catalana. Ara, però, amb aquesta concepció de les llengües maternes, totes les ètnies que habiten a Catalunya tenen dret a parlar la seva llengua ètnica o materna i com que els espanyols - o castellanoparlants - són la majoria, poden ofegar la parla de la llengua vernacla de Catalunya, la llengua catalana.

La Verge Negra te, doncs, un missatge nacionalista ocult que forma part dels missatges dels evangelis: és el missatge dels Dons de l’Esperit Sant, l’Esperit que segons diu la Bíblia, Jesucrist va ensenyar que parlava en les llengües vernacles de cada lloc.

O sigui, que les verges negres són un símbol relacionat amb el fet de parlar en la llengua vernacla de cada lloc.

Els càtars, cristians albigesos, creien -segons es diu al "Llibre dels Dos Principis" - que els dos principis universals de la Creació eren el Pare Celestial - el masculí, principi del que ens parla Jesús al Nou Testament - i la Mare Terra - el femení-, sent Deu la unió de tots dos principis.
Les verges negres són el símbol que representa aquest aspecte femení de Déu, o de la Creació.

La verge negra recull i encarna la paradoxa de la virginitat i de la maternitat, el mite de la deessa de la fecunditat i de la puresa. És el denominador comú de totes les religions naturalistes, com el cristianisme original i com el catarisme, i els nacionalismes autoctonistes es fan ressò del significat del culte a les verges negres no només pel símbol que són de la Mare Terra, sinó també pel que signifiquen de protecció de la llengua i la cultura vernacles..

Les verges negres estan relacionades amb la càbala hebrea, així com el nacionalisme polonès té quelcom a veure amb la tradició jueva i així com el nacionalisme català té quelcom a veure també amb la tradició jueva, com molt ve demostra el simbolisme de la bandera amb les quatre barres de sang, o quatre llinatges de sang, o 4 lletres del nom de Déu IHVH, que seria el símbol últim de la nació catalana, hereva de la Sang Reial, simbolitzada pel Sant Grial o per l'úter de la Mare Terra, o Verge Negra de Montserrat.

Però, compte: cal no confondre el concepte de Déu de l’Antic Testament - Jahvé i les Taules de la Llei de la muntanya del Sinaí amb Moisés i els 10 sephiroth - i el concepte de Jahvé del cristianisme primigeni, en el que es parla del Pare Celestial i de la Mare Terra, segons les ensenyances de Jesús.

Els mateixos poders que encara consideren els càtars heretges són els poders reaccionaris que blanquejarien la Verge Negra si els hi fos possible.

Les verges negres assenyalen els llocs de culte i les cultures vernacles associades. No l’Europa dels Estats (nacions nascudes durant l’Edat Mitjana), sinó l'Europa dels Pobles i llurs cultures. L’Europa de les verges negres és l’Europa de Catalunya, Escòcia, Gales, Ucraïna, Polonia, Llombardia, Occitània, Euskadi,...

Les verges negres estan íntimament relacionades amb una concepció cristiana del nacionalisme entès com una entitat autoctonista i no imperialista.

Les verges negres són un símbol.
Cal cercar el significat del símbol.

Les verges negres formen part d’aquestes identitats autòctones, d’aquestes nacions astrals i de les seves llengües vernacles.

Coneixes el cas de la Catedral de Chartres?

Aquesta Catedral va ser construida sobre el antic bosc del Carnutos dels Druides Gals que Juli Cesar va cremar. Sota la catedral de Chartrés té 7 rius subterranis i tu una galeria sota terra que té una verge negre i una pedra que els Francesos consideren sagrada.

Quina casualitat una verge negre a l'antic bosc del carnutos i sota terra :huh:

Doncs si..... las verges negres sempre han sigut simbol de la terra, es a dir, de la Deesa de la Terra....

I fixat que totes estan a zona d' influencia celta...

pel tema de la catedral de chartres us recomano un llibre. de Javier sierra, Las puertas templarias. Parla de la construccio de les catedrals goticas a frança, construides imitan la constelacio de virgo, la verge

Eixe llibre que comenta en kemikal esta molt bé, també el recomane! ^^ Hi ha altre llibre que tracta una mica aquest tema, "LUGARES MÁGICOS DE ESPAÑA Y PORTUGAL", preciós, de'n Jesús Callejo i altres autors.