Title: Llocs Màgics de Catalunya
Tristania - August 24, 2007 07:22 PM (GMT)
Extreta de Mitologia Catalana
-----------------------------------
Hi ha llocs que desprenen quelcom d'especial. Llocs on des de l'albada del temps l'home ha considerat màgics, poderosos, i ho ha fet notori a través de les llegendes, edificant-hi menhirs, temples, santuaris. N'he pogut situar uns quants als Països Catalans: alguns lligats (ara) amb la religió catòlica, altres que no han arribat mai a estar-hi i, potser per això, conserven encara més el seu misteri.
Són l'omphalos, el melic del món , o l'axis mundi...
EL CANIGÓ. Després del Diluvi Universal fou el primer punt que quedà per sobre les aigües. L'Arca va encallar al Tretzevents i ara està sota la congesta de Balaig on espera el segon i definitiu diluvi. És el centre del món (l'omphalos) i si s'enfonsa ho farà el món amb ell.
És, sobretot l'Olimp català: la muntanya màgica per excel·lència; poblada de fades, encantades i goges i tota mena de genis i esperits. Allà hi ha el Palau dels Catorze Vents, on es congrien llamps i tempestes. Dalt el cim un drac vigila el secret del lloc. Tots els éssers mítics van ser exorcitzats per la creu meta·lica que van posar els monjos al cim. Però, encara ara, enyorades, les goges, encantades i bruixes tornen als seus cims. Remenen les aigües de l'estany de Calandrà i una boira espessa les amaga de qualsevol mirada indiscreta
MONTSERRAT. Té una estranya força màgica o magnètica que transmet poder a saludadors, guaridors i altres. Aquests, quan senten minvar la seva força o virtut, pugen a Montserrat en alguna de les seves dues diades, el 27 d'abril o el 8 de setembre, i recuperen el poder.
També s'ha relacionat amb el Montsalvat artúric, el lloc on es custòdia el Sant Graal. Així com el Montseny és la muntanya màgica i el Canigó és el centre del món, Montserrat és la muntanya mística, espiritual.
EL MONTSENY. La muntanya dels senyals (mons signa) és una muntanya habitada per un gegant, el Pare Esmé, que comparteix el seu territori amb les bruixes de la plana de Vic, el Congost i el Montseny que fan les seves reunions als cims de les Agulles, l'Home Mort, el Matagalls o el Brull. Però, sobretot, a cada gorg, a cada font, a cada racó humit i amb aigua ens pot esperar una paitida, una dona d'aigua...
LES ILLES MEDES. La reina de les sirenes hi té el seu palau de vidre al que s'entra per una cova de corall roig.
LLUC. Considerat sagrat ja d'antic. El seu nom prové del llatí Lucus, bosc sagrat. També se l'ha relacionat amb la divinitat celta de Lug, associat pel cristianisme amb Sant Lluc al que se li atribueix la talla de diverses verges negres i, oh, casualitat!, la del Lluc ho és!, igual que la de Montserrat i, també igual que ella, és una verge trobada
Per acabar de afegir-li "màgia" és un indret que va pertànyer als templaris i al seu escut hi figura un escaire, símbol de la maçoneria... algú pot donar més?
ES VEDRÀ. S'assegura que l'illot d'es Vedrà és un acumulador d'energia igual que les piràmides d'Egipte, el cercle d'Stonhedge o les estàtues de l'illa de Pasqua.
Sembla ser que entre es Vedrà, el penyal d'Ifac i sa Dragonera es produeix un "triangle de silenci" similar al de les Bermudes... A les aigües d'es Vedrà els coloms missatgers es desorienten i s'han avistat OVNIS. Com dèiem, un lloc màgic o, si més no, misteriós.
ES GALATZÓ. És la muntanya embruixada de Mallorca (1.026 m.). Hi ha la creença que al vessant nord alguns dies d'hivern s'omple de centenars de serps que es queden al sol carregant l'energia del loc. És l'indret per on es mou el comte Mal (versió illenca del comte Arnau).
ES TEIX (1.062) Si s'Alcadena i es Galatzó són les muntanyes embruixades, es Teix és la muntanya encantada. És muntanya d'atracció.
S'ALCADENA (816 m.) Plena de coves, llegendes i tradicions juntament amb la seva bessona: es puig d'es Castell d'Alaró.
MONT SANT (Puig del Còdol) situat a Llutxent (Vall d'Albaida), té una icona de Crist que plora, parla i sua; una penya sagrada envoltada de cadenes; un altar precristià, cristianitzat pel miracle dels Corporals (hòsties que es van tenyir de sang davant dels caps cristians i que van donar valor als seus esperits per conquerir el castell de Xiu en mans dels sarraïns)
SANT ESTEVE (Ontinyent, Vall d'Albaida) A la nit de Sant Esteve si encenen focs a dalt per evitar les pedregades. En dates recents, els que mantenen aquesta tradició, el Llumeners, conten que, prop de la muntanya, al barranc de l'Infern a la bauma anomenada cova de l'Arvern, hi han sentit i vist coses estranyes.
PENYA GOLOSA ( Maestrat)Fonts sagrades, muntanya consagrada al deu celta del llamp i els trons, Lug, amb un manantial consagrat al mateix déu. Oratori de la Mare de Déu del Lledó que és una deesa ibèrica reconvertida. En fi, ho té tot!
A més el darrer divendres d'abril hi té lloc el pelegrinatge de les Useres al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, on hi ha un Sant Joan que es, ni més, ni menys, que una figura precrisiana malgrat les nombroses capes de pintura que presenta. És una muntanya particularment màgica, especialment la nit de Sant Joan
MOLA DE SANTA CATERINA (1.301) (Ares dels Oms, antigament Ares d'Alpont, Serrans) Santuari pagà amb font sagrada, reforçat amb la llegenda d'una verge trobada. Indret amb moltíssims santuaris naturals...
-----------------------------------
Hi ha llocs que desprenen quelcom d'especial. Llocs on des de l'albada del temps l'home ha considerat màgics, poderosos, i ho ha fet notori a través de les llegendes, edificant-hi menhirs, temples, santuaris. N'he pogut situar uns quants als Països Catalans: alguns lligats (ara) amb la religió catòlica, altres que no han arribat mai a estar-hi i, potser per això, conserven encara més el seu misteri.
Són l'omphalos, el melic del món , o l'axis mundi...
EL CANIGÓ. Després del Diluvi Universal fou el primer punt que quedà per sobre les aigües. L'Arca va encallar al Tretzevents i ara està sota la congesta de Balaig on espera el segon i definitiu diluvi. És el centre del món (l'omphalos) i si s'enfonsa ho farà el món amb ell.
És, sobretot l'Olimp català: la muntanya màgica per excel·lència; poblada de fades, encantades i goges i tota mena de genis i esperits. Allà hi ha el Palau dels Catorze Vents, on es congrien llamps i tempestes. Dalt el cim un drac vigila el secret del lloc. Tots els éssers mítics van ser exorcitzats per la creu meta·lica que van posar els monjos al cim. Però, encara ara, enyorades, les goges, encantades i bruixes tornen als seus cims. Remenen les aigües de l'estany de Calandrà i una boira espessa les amaga de qualsevol mirada indiscreta
MONTSERRAT. Té una estranya força màgica o magnètica que transmet poder a saludadors, guaridors i altres. Aquests, quan senten minvar la seva força o virtut, pugen a Montserrat en alguna de les seves dues diades, el 27 d'abril o el 8 de setembre, i recuperen el poder.
També s'ha relacionat amb el Montsalvat artúric, el lloc on es custòdia el Sant Graal. Així com el Montseny és la muntanya màgica i el Canigó és el centre del món, Montserrat és la muntanya mística, espiritual.
EL MONTSENY. La muntanya dels senyals (mons signa) és una muntanya habitada per un gegant, el Pare Esmé, que comparteix el seu territori amb les bruixes de la plana de Vic, el Congost i el Montseny que fan les seves reunions als cims de les Agulles, l'Home Mort, el Matagalls o el Brull. Però, sobretot, a cada gorg, a cada font, a cada racó humit i amb aigua ens pot esperar una paitida, una dona d'aigua...
LES ILLES MEDES. La reina de les sirenes hi té el seu palau de vidre al que s'entra per una cova de corall roig.
LLUC. Considerat sagrat ja d'antic. El seu nom prové del llatí Lucus, bosc sagrat. També se l'ha relacionat amb la divinitat celta de Lug, associat pel cristianisme amb Sant Lluc al que se li atribueix la talla de diverses verges negres i, oh, casualitat!, la del Lluc ho és!, igual que la de Montserrat i, també igual que ella, és una verge trobada
Per acabar de afegir-li "màgia" és un indret que va pertànyer als templaris i al seu escut hi figura un escaire, símbol de la maçoneria... algú pot donar més?
ES VEDRÀ. S'assegura que l'illot d'es Vedrà és un acumulador d'energia igual que les piràmides d'Egipte, el cercle d'Stonhedge o les estàtues de l'illa de Pasqua.
Sembla ser que entre es Vedrà, el penyal d'Ifac i sa Dragonera es produeix un "triangle de silenci" similar al de les Bermudes... A les aigües d'es Vedrà els coloms missatgers es desorienten i s'han avistat OVNIS. Com dèiem, un lloc màgic o, si més no, misteriós.
ES GALATZÓ. És la muntanya embruixada de Mallorca (1.026 m.). Hi ha la creença que al vessant nord alguns dies d'hivern s'omple de centenars de serps que es queden al sol carregant l'energia del loc. És l'indret per on es mou el comte Mal (versió illenca del comte Arnau).
ES TEIX (1.062) Si s'Alcadena i es Galatzó són les muntanyes embruixades, es Teix és la muntanya encantada. És muntanya d'atracció.
S'ALCADENA (816 m.) Plena de coves, llegendes i tradicions juntament amb la seva bessona: es puig d'es Castell d'Alaró.
MONT SANT (Puig del Còdol) situat a Llutxent (Vall d'Albaida), té una icona de Crist que plora, parla i sua; una penya sagrada envoltada de cadenes; un altar precristià, cristianitzat pel miracle dels Corporals (hòsties que es van tenyir de sang davant dels caps cristians i que van donar valor als seus esperits per conquerir el castell de Xiu en mans dels sarraïns)
SANT ESTEVE (Ontinyent, Vall d'Albaida) A la nit de Sant Esteve si encenen focs a dalt per evitar les pedregades. En dates recents, els que mantenen aquesta tradició, el Llumeners, conten que, prop de la muntanya, al barranc de l'Infern a la bauma anomenada cova de l'Arvern, hi han sentit i vist coses estranyes.
PENYA GOLOSA ( Maestrat)Fonts sagrades, muntanya consagrada al deu celta del llamp i els trons, Lug, amb un manantial consagrat al mateix déu. Oratori de la Mare de Déu del Lledó que és una deesa ibèrica reconvertida. En fi, ho té tot!
A més el darrer divendres d'abril hi té lloc el pelegrinatge de les Useres al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, on hi ha un Sant Joan que es, ni més, ni menys, que una figura precrisiana malgrat les nombroses capes de pintura que presenta. És una muntanya particularment màgica, especialment la nit de Sant Joan
MOLA DE SANTA CATERINA (1.301) (Ares dels Oms, antigament Ares d'Alpont, Serrans) Santuari pagà amb font sagrada, reforçat amb la llegenda d'una verge trobada. Indret amb moltíssims santuaris naturals...