View Full Version: Còm reconstruir el Paganisme Català

Reigbord > Rites, cançons màgiques > Còm reconstruir el Paganisme Català



Title: Còm reconstruir el Paganisme Català
Description: Tradició a Debat


Tristania - August 24, 2007 06:51 PM (GMT)
He pensat que una bona forma de començar el fòrum es plantejar-se un pepte. Un debat de còm reconstruir el paganisme Català

Fa uns dies estava pensant sobre aixó, i em surgia un dubte. El paganisme Basc té deus propis. Es a dir, originaris de la cultura basca i no copiats d'altres tradicions.

Aixó, en principi no es posible a Catalunya. Naltros som una cultura d'origen romànic. ¿ Quins seríen el deus Catalans o forces ?

Jo plantejo varies solucions que he pensat:

1- Agafar la tradició Grecollatina com base, per després adaptar-la a Catalunya

2- Fer un reconstruccionisme imaginatiu dels Deus Íbers (Complicat)

3-Plantejar un animisme, es a dir, que no hi haguessin deus, sino forces inherents als Llocs Sagrats de Catalunya (Montserrat, Pedraforca, Llac de Banyoles, Montsant, Núria, etc.). Aquestes forces farien la mateixa funció que els deus d'altres paganismes. Seria tipus Taoisme

4-"Culte al Cernunnos", el Deu Cabra y la Deesa. Es a dir, més tipo Wicca.

---------------------------

Jo personalment m'identifico més amb la 3ª opció. No teniu déus, sino forces de la Natura. Els neodruidistes Irlandesos creuen que els deus estan a la seva terra. Podríem agafar aquest model que ho trobo genial. Per exemple, agafar les montanyes, llacs, boscos, etc sagrats de Catalunya com "Deus".

Les montanyes que tenen una verge, son Montanyes Deeses y el que hi viuen Gegants, Deus. Algo així...

Tristania - August 24, 2007 07:09 PM (GMT)
Estic buscant planos dels Països Catalans de Muntanyes, per si agrada la meva idea, i començar a imaginar aixó.

user posted image

user posted image

user posted image


Txema - September 10, 2007 08:46 PM (GMT)
Hola

Antes que nada os pido perdón porque he dejado un poco de lado del foro este, y me apena un poco. Voy a participar más y, a ver si no soy el único que un mensaje a la semana (como mínimo) no cuesta tanto. Bueno, como dije en la presentación, mis disculpas, no soy catalán y no hablo catalán, perdonad que os hable en castellano. Eso si, podéis responderme tranquilamente en vuestro idioma madre ¿vale? En Euskadi estoy muy acostumbrado, por diversas razones, a tratar con gente catalana y estoy aclimatado a leer o escuchar catalán entendiendo la mayor parte. Mi dificultad está en hablarlo, así que hablarme como queráis, con total libertad porque os voy a entender perfectamente. Eso si, disculpar si la mayoría de las veces os respondo en Castellano.

Bueno paso al grueso del asunto…

Mi opinión (desde fuera, ojo)…

Yo pienso que la idea que la idea 1 sería la más desafortunada, pero contemplo con mucho interés las demás. El paganismo latino no es un paganismo oriundo de la Península Ibérica, aunque si es cierto que muchas veces, especialmente los Romanos, sincretizaron numerosas entidades de un pueblo “romanizando” su culto, por lo que pudiera ser una fuente, aunque no la base. Pienso que una mezcla entre la opción 2 y 3 sería lo más adecuado. Claro que es una opinión personal. Por otro lado, no existe una necesidad imperiosa de catalogar los principios de una posible reconstrucción del paganismo catalán porque automáticamente eso “cierra” puertas a posibilidades alternativas, podéis optar por una fusión de los intereses principales de los componentes de Culte Reigbord y dejar que, el colectivo, evolucione de forma natural hasta que el propio transcurso de los acontecimientos marque el carácter principal del movimiento.

En Sorginkoba, por ejemplo, existen varias opiniones con respecto a la forma de recuperar las Tradiciones Vascas;
1º A las personas “reconstruccionistas” aquellas que tratan de rescatar las creencias y adaptarlas al siglo XXI en una práctica constante. Es el rasgo, o posición, mayoritaria de Sorginkoba.
2º Algunas personas (especialmente las emergentes de Wicca) sin embargo, aun con su indudable interés por el estudio, prefieren adaptar al “Generalismo Neo-Pagano” el culto a los Dioses autóctonos, aunque tratan de no contradecir las realidades históricas…es decir, no utilizan “Runas” para preguntar al Dios Basajaun. Sin embargo si podrían venerar a Basajaun en un Bosque pero con una composición ritual muy influenciada por la Wicca o incluso el Druidismo.

¿Qué hacer ante estos fenómenos? Primero respetar, que cada cual haga individualmente lo que mejor le parezca, pero (y aquí viene lo jodido) ¿Qué hacer en las ceremonias solsticiales, o similares, que frecuentemente son comunitarias? Es muy difícil.
A principios de Mayo hicimos la fiesta del Makila (un Mayo, para que me entendáis). Costó 20 días acabar por decidir los parámetros del Ritual (generalmente solo se idean los esqueletos, lo demás lo preferimos expontaneo). Lo cierto es que todos los asistentes buscaron información, en las zonas rurales, sobre costumbres viejas, también acudieron a bibliotecas en busca de conocimiento histórico; vimos como se hacía antes en nuestra tierra, y también en Cantabria y La Rioja, pusimos puntos comunes y de ahí partimos a generar este Mayo.

Un hombre hizo de “rey” (fue coronado con unas astas de venado) y una chica de “reina virgen” y se puso un bonito vestido primaveral. Entre bailes del Mayo, canciones, ofrendas a Aker y a Amari y un enorme Banquete se hizo el Mayo. Después se prendió fuego y para casa.

El tema tiene indudables elementos vascos, las canciones eran las mismas que se cantaban hace 200 o 300 años, los bailes eran sino iguales o similares, pero había indudable influencia Celta en el Ritual. Es decir, no somos eclécticos, pero si somos muy Dinámicos. El tema es que si “rellenamos”, lo rellenamos con conceptos que sean coherentes a la cosmovisión vasca, y de sitios inmediatamente vecinos (en este caso Cantabria y La Rioja), pues es lógico suponer que la inmediatez geográfica crea una similitud en las costumbres. Tal vez si esa porción Celta hubiese sido autóctona de Irlanda (por ejemplo) hubiese sido más lejana de la realidad histórica pagana de Euskal Herria. Desde Mayo, sin embargo, hemos aprendido muchas cosas. Si mañana fuese Mayo tal vez estaríamos más preparados para preparar un Mayo más “radicalmente reconstruccionista”. Así que, dentro de un año, el Mayo que hagamos será interesante.
Lo que quiero decir, además de compartiros una experiencia, es que “Roma no se hace en una hora”. Seguramente Culte Reigbord, como Sorginkoba, ahora nazca con unas bases de suministro que en 5 años no tengan nada que ver con las que entonces tengáis. Mañana estaremos más preparados que ayer.

Hay un grupo Irlandés, se llama Dáil Fininn, son muy amigos de Sorginkoba. Estuve con ellos en Hendaia hace un mes, en el II Encuentro entre Dáil Fininn y Sorginkoba, y me explicaron detalles de su historia. Veréis, esto era un tío que le da por el Paganismo, le da la paranoia y se pone a practicarlo cuando aún en Irlanda ni apenas se conocía la Wicca. El tío este (hoy casi de 40 años, pero empezó con 17) cuando pasan los años, se saca la licenciatura (periodismo) y se va de Belfast a Dublín a trabajar. El muy cabroncete, con tal buena fortuna, hace contacto con un grupo de práctica de Brujería Irlandesa, totalmente pre-Gardneriana (es decir, un grupo explícitamente irlandés que ya existía antes de fundarse la Wicca) y ahí comienza, tras años de ser autodidacta, su verdadera carrerilla pagana.

Lógicamente, como os podréis imaginar, el tío aprende. Pasados algunos años regresa a Belfast y allí reúne a unos cuantos y organiza un grupo de Brujería Tradicional, idéntico al que estuvo, pero esta vez dirigido por él (lógicamente con el permiso de su antiguo círculo). En dos años hay una clara diferencia y acaba por darse varias personas de distintas clases; Neo-Druidas Irlandeses, Crafters (así en Brujería Tradicional se definen, para diferenciarse de la Wicca), y Paganos reconstruccionistas a secas. El caso es que al final normalizan (legalmente) Dáil Fininn. Es decir, se reagrupan tres sectores principales, todos enfocados en el Paganismo Irlandés, pero cada “facción” desde una óptica distinta.

El grupo acabó por cruzar “frontera” e irse a acabar a parar en Irlanda del Sur, donde genera grupos. Hoy Dáil Fininn cuenta con algo más de 150 miembros y hoy día apenas nadie se considera Druida (según me dijeron, esa “facción” fue degenerando con el tiempo en Dáil Fininn o absorbida por grupos estrictamente Druídicos en Irlanda, que los hay y varios). Hoy la mayoría o son “paganos irlandeses” o Crafters de línea Irlandesa. Hace 5 años no tenían nada que ver con lo que son ahora.

Yo, sinceramente, si grupos como Sorginkoba y Culte Reigbord o Brigante fructifican (y espero que así sea), estoy convencido de que sufrirán revoluciones similares en sus objetivos.

Tristania - September 10, 2007 10:07 PM (GMT)
A veure, jo també prefereixo la 3a opció, i la idea la vaig treure del mateix grup que tu parles. En Sorginkoba valtros vau parlar d'ells i va haver una idea que em va agradar, que cada déu tenia un lloc en Irlanda. Es com que els Deus estan a la mateixa irlanda, i vaig pensar que seria una opció maca per Catalunya.

A veure si ha gent que s'anima a entrar al forum

Txema - September 10, 2007 10:50 PM (GMT)
Si, a mi me pareció una idea de mucha profundidad también. Los Irlandeses tienen sus Dioses y al menos en Dáil Fininn muy al margen de conceptos raros tipo "etnia", simplemente piensan que los espíritus de esos Dioses residen en ciertas zonas, muy a menudo inmortalizadas en el folclore, y que son los espíritus de Irlanda. El que quiera acudir a donde ellos, sea de donde sea, pues va y si al Dios le caes bien, pues perfecto. Parece una idea muy simple pero si lo piensas es muy profunda.

Es como si yo necesito que me prestes un libro, pues voy a tu casa y hablo contigo. No se...es algo como muy "personal". Yo, desgraciadamente, no pude ir a Irlanda con los demás de Sorginkoba, no testifiqué los ejemplos que ahí otros compañeros testificaron al participar en un ritual de Dáil Fininn, pero la sensación que se trajeron fueron precisamente esa: Que no tiene nada que ver con el "modus operandi" de muchas asociaciones Celtistas que habían conocido, que eso es como ir a la casa del Dios y que el sistema "ritual" que tienen crea un estado de excitación tal que es como "palpar" a esos espíritus, como si de pronto percibieras "el alma pagana de Irlanda", como "retroceder al pasado", y no, parece que no se chutan nada jajajaja. Son los comentarios que se trajeron a Euskadi de su viaje. Vinieron entusiasmados (y lógicamente despertaron la envidia de los que no fuimos, pero en fin jajajaja).

Más calmadamente, cuando vinieron a Gipuzkoa y yo les vi en Hendaia, comentamos un poco este tema y me sorprendió mucho la reacción que tuvieron, simplemente se encogieron de hombros y alegan "Es que son nuestros Dioses, viven allí desde hace siglos, es lo más normal del mundo". Pero no se, lo dicen con esa naturalidad que parece que hablan del vecino. Nada de rollos superficiales tipo "Ohh el gran Dios X bla bla bla...". De hecho lo toman con mucho humor y a veces dramáticamente también, nos contaron muchas cosas sobre "la naturaleza que llora" por los motivos medioambientales, o el carácter picarón (y mujeriego) de algunos espíritus habitantes en X colinas de X comarca (del Dagda vacilaron también un rato largo, pero es ese vacileo que tienes sobre un amigo o incluso un familiar). Todo en plan pueblerino total. Y la verdad es que es bonito esa forma de tomarse su religión.

Vamos, que para ello es lo más normal.

Es algo que, si nos damos cuenta, aquí no sucede. Aquí se estila el "Yo es que soy así porque soy Ásatrú y, ya sabes, nosotros somos así o asao", o bien "Es que los Celtas, bueno ya tú sabes, nosotros somos de este modo y los Dioses tal o cual". Se percibe una tensión, una especie de esfuerzo inconsciente de "aparentar ser". No se refleja naturalidad, normalidad, o aunque sea tampoco se refleja vulgaridad.

Yo pienso que mucha gente no lo reconoce, pero en realidad mucha gente no se identifica con su tradición. O al menos le cuesta. Vamos a ver, yo he visto Celtistas que dan verguenza, es que es pa mear y no hechar gota...pero yo veo a Gaueko (Unai) o Nathair, y no se, me reflejan otra cosa. Les leo y leo algo. Puedo estár más o menos de acuerdo, pero leo algo. En otros casos, con otras personas, son un montón de huevonadas, sin pies ni cabeza.

Es algo que, pienso, deberíamos estimular más.
Por ejemplo... El Reigbord pues se va a Montserrat a hacer tal cosa ¿porque? Pues porque si, porque aquí están los espíritus/dioses/lo que sea, de no se donde, y son nuestros Dioses porque es nuestra montaña, punto y final. Sin paranoias raras. Toda región (llámese nación, llámese como desee) tiene sus Dioses autóctonos, viven en su tierra autóctona y los paganos simplemente van a saludarles, hacer migas con ellos, y pasar un buen rato.

No hay nada nuevo bajo el sol.

Abrazos!!!

Tristania - September 11, 2007 08:00 AM (GMT)
Quant vaig estar a Irlanda, vaig percebre el mateix.

Ves preparant-te que et vindràs amb naltros a Dinamarca quan facin la kedada internacional...

Jo estic planejant anar-me'n un altre vegada a Islandia el Setembre de l'Any que ve. Els passatges son molt econòmics, i hi surt des de Barcelona ^^ Vinet!!!

Marcos - September 14, 2007 05:10 PM (GMT)
Veig que a tot el món li va agradar aquesta postura Irlandesa. En Sorginkoba es pensa igual i tenen idees semblants i Brigante actua de forma molt idèntica.

La tercera opció em sembla molt bona. Tal vegada, amb el temps, aquesta tercera opció evolucioni acaparant altres punts que has exposat, Diego. Com per exemple el 2, que sí, és molt complicat.

Marta - December 7, 2007 02:23 PM (GMT)
Hola a tothom!!!

Perdoneu per haber estat tan de temps fora, pero es que no he parat amb el tema d´organitzar la paperassa per la legalitzacio del druidisme amb la gent de Sendero Verde i amb l' ajut de la Montse.... i a mes ara la setmana que vé m' operan a l' Hospital del mar.... aaaargh!

Bé, jo penso que hauriem de començar per l' animisme... buscar els deus regents dels llocs anb força telúrica, les llegendes.... per exemple, a Rupi i a una petita muntanya sesgada, on diuen que vivia un gegant que ajudaba al poble, que era amable i ajudaba amb el bestiar i las collites... tot un Déu de la fertilitat, oi??

I a Arbúcies, al peu del Montseny, hi ha el "saltant de la dona d' aigua", on diuen que las nits de lluna plena s' hi apareix una ondina, una dona d' aigua que pantina els seus rossos cabells amb una pinta d' or (ojo al dato, gente del norte) i que atrau als aminants.... i al Castell de Montsoriu, també al peu del Montseny, es parla d´una Dama Blanca que apareix al capdemunt del castell la nit de Sant Joan, i en aquell moment s' obra una porta de roca a la muntanya. Aquell que s' hi atreveixi a entrar amb una espelma tindra el temps just de les dotze campanades per agafar el que pugui del tresor que hi ha dints.... i si no surt a temps es quedará atrapat a la cova per sempre mes.....

Hi han un munt de llegendes que ens parlen d' essers fantastics, de petits Déus i Deéses..... inclus jo vaig sentir a Arbúcies que hi parlaven de que a la zona del Montseny es deia que temps era temps que hi havien una mena d' essers semblats als Bigfoots.... tot es investigar..

Marta - December 7, 2007 02:28 PM (GMT)
I jo també tinc pendent un viatge a la verde Eire..... a veure si l' estiu que vé hi puc anar-hi.....o a malas, un cap de setmana....

Tristania - December 8, 2007 02:11 PM (GMT)
QUOTE (Marta @ Dec 7 2007, 02:23 PM)
Hola a tothom!!!

Perdoneu per haber estat tan de temps fora, pero es que no he parat amb el tema d´organitzar la paperassa per la legalitzacio del druidisme amb la gent de Sendero Verde i amb l' ajut de la Montse.... i a mes ara la setmana que vé m' operan a l' Hospital del mar.... aaaargh!

Bé, jo penso que hauriem de començar per l' animisme... buscar els deus regents dels llocs anb força telúrica, les llegendes.... per exemple, a Rupi i a una petita muntanya sesgada, on diuen que vivia un gegant que ajudaba al poble, que era amable i ajudaba amb el bestiar i las collites... tot un Déu de la fertilitat, oi??

I a Arbúcies, al peu del Montseny, hi ha el "saltant de la dona d' aigua", on diuen que las nits de lluna plena s' hi apareix una ondina, una dona d' aigua que pantina els seus rossos cabells amb una pinta d' or (ojo al dato, gente del norte) i que atrau als aminants.... i al Castell de Montsoriu, també al peu del Montseny, es parla d´una Dama Blanca que apareix al capdemunt del castell la nit de Sant Joan, i en aquell moment s' obra una porta de roca a la muntanya. Aquell que s' hi atreveixi a entrar amb una espelma tindra el temps just de les dotze campanades per agafar el que pugui del tresor que hi ha dints.... i si no surt a temps es quedará atrapat a la cova per sempre mes.....

Hi han un munt de llegendes que ens parlen d' essers fantastics, de petits Déus i Deéses..... inclus jo vaig sentir a Arbúcies que hi parlaven de que a la zona del Montseny es deia que temps era temps que hi havien una mena d' essers semblats als Bigfoots.... tot es investigar..

Tinc fotos, vaig estar-hi el cap de semana passat ;)

Amaia - December 10, 2007 06:05 PM (GMT)
Nosaltres anem la setmana que ve a Eire. Del 18 al 22. A veure si portem algun regalito d'allí. :D

Marta, escriu-nos dient que estàs bé quan hagis passat l'operació val?

Txema - December 11, 2007 08:55 AM (GMT)
Si, Marta.
Peganos un berrido cuando estés bien, para saberlo.

Marta - December 11, 2007 09:24 PM (GMT)
Tothom tranquil, que quan em deixin anar de l' hospital, us fotre un crit! :P

Txema - December 12, 2007 03:28 PM (GMT)
:D Bé

Tristania - December 15, 2007 12:26 PM (GMT)
Que tot vagi, a veure si ens podem veure al Yuletide un dia

Marta - December 28, 2007 10:45 PM (GMT)
Hola!

Doncs ja he tornat.... de fet em van deixar anar el dia 17, peró he estat un xic "fora de joc" per cansament postoperatori i, a més a més, per que el meu ordinador em va deixar penjada.

Tot a anat bé i ja estem aqui de nou...

Tristania - January 1, 2008 08:20 AM (GMT)
OK, Marta, tenim que troba un dia per replantejar de reorganitzar el Reigbord

Ja et trucaré o et dire quelcom

Marta - January 1, 2008 07:12 PM (GMT)
D' acord! Ja em diras.

Per cert, que aquest mes. en quant l' Unai m' ho envíi, presentaré els papers de una associació de celtisme i espiritualitat celta a la Generalitat (Círculo Druida "Ar Draiocht"). Ho fem de cara a "casar-ho" amb la legalització com a associacions religiosas de l' Orden druida Sendero Verde y de la ODU que estan en process (de moment ho legalitza sendero verde i despres nosaltres, que son bastantes pelas las que val el notari i nosaltres nomes som dos...).

T' ho dic perque poder ens podriem plantejar també de fer una associació de paganisma, folklore, tradició... etc, dels països catalans mes endavant, quan aixo es bellugui.... com diuen... "sin prisa pero sin pausa"...

Tristania - January 2, 2008 06:24 AM (GMT)
Estic d'acord però de moment som tu i jo, ja que l'antic grup es va desfer fa segles. ;)

Marta - January 2, 2008 12:43 PM (GMT)
Be, doncs haurem de anar de mica en mica.... tot arribará. :rolleyes:

Antoni - January 9, 2008 02:13 AM (GMT)
Ei xiques, hola! hehe! :P

Jo i altres companys i companyes estem integrats en un grup d'ací baix que es diu "Mareterra", opera en les comarques centrals del País Valencià, fa poc vam fer contacte amb dues noies del Vallespir, Catalunya Nord. Per ara hem fet tasques d'investigació sobre mitologia popular, llegendes relacionades amb la toponímia, i també estudis d'etnobotànica, de fet tenim localitzades algunes àrees on creix el Reig Bord... hahaha!

Vinga, ànim, ací estem pel que faja falta, intentaré que aquesta gent es registre al fórum.

Petonets des del sud! :lol:

Antoni - January 9, 2008 02:41 AM (GMT)
Pel que hem comprovat en totes les restes paganes d'aquestes comarques del sud, tant orals, com documentals, i també monumentals, els antics cultes, inclús sota dominació cristiana, reverenciaven en general l'esperit de la terra, en altres paraules, l’essència global, la Mare Terra. Trobe que hi ha molta relació entre aquesta Mare Terra i la deesa que per exemple veneren els wiccans, al cap i a la fi, és el mateix concepte.

A l'igual també trobem per tots els pobles i racons d'aquest país els petits esperits de la terra, els podem trobar als arbres, en coves, en cases, habitant boscos i muntanyes senceres, són fades, donyets, follets, dones d'aigua als estancs, diables als forats entre les roques... aquest és tot un món i una mitologia molt i molt rica.

Entre aquestos, hi ha esperits molt poderosos al nostre país, i a sovint se'ls pot trobar en llocs de geomància poderosa, seria genial fer un catàleg d'indrets màgics dels Països Catalans, segur que ens enduríem moltes sorpreses, i molt grates.

Us recomane per llegir les obres de Joan Amades, seria un bon punt de partida, ell va recórrer els Països Catalans amunt i avall recopilant tot de tradicions, i malgrat ser cristià i tindre un munt de prejudicis, va salvaguardar gran quantitat de faules, llegendes i elements de la nostra mitologia i les nostres tradicions. Fins i tot té treballs relacionats ambla bruixeria catalana, des d'una òptica catòlica, evidentment, totalment acusadora, però interessant.

Alguns títols...

Bruixes i Bruixots
de J.Amades,

Seres fantásticos de los Países Catalanes
de M.Aracil

Botànica Màgica
de Joan A. Oriol

El Bolet i la gènesi de les cultures
de Claudi Esteva Fabregat / Josep M. Fericgla

Enciclopèdia de la fantasia popular catalana
de Soler Amigó, Joan

Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català
de Casanova Coll, Joan / Creus Saumell, Joan

Mitologia catalana
de Soler Amigó, Joan

Hi ha d'altres com... "Bruixes a la catalunya interior", no recorde l'autor... i també valencians, com les Rondalles d'Enric Valor, però aquestes no les trobareu facilment, hi ha molts més, però són edicions a nivell local, Caixa Ontinyent tenia bons exemplars de llegendaris i llibres de contes. Podeu intentar localitzar-los, és una aventura això de cercar llibres! A mi m'encanta!! hehe!!

Si voleu contactar amb mi, o fins i tot demanar-me algún exemplar; rashka_eye ( a ) hotmail.com

Vinga, ànim i molta energia!! :D

Marta - January 9, 2008 03:11 PM (GMT)
Doncs anirem per feina....

Per cert, la meva familia materna va arribar a principis del segle XX a Barcelona, desde un poblet de la Serra del Maestrazgo, on la meva "yayeta" (besavia) feia amb el seu marit de Santanera (s' ocupaben de cuidar l' ermita de Santa Anna i la posada, que estaven per aprop de Villahermosa del Rio, Lucerna del Cid .... (em penso que es diuen aixi els pobles...)

I m' explicaba molts contes d' essers extranys quan jo tenia cinc o sis anys i ella tenia ja els nouranta fets.....

Antoni - January 21, 2008 04:20 PM (GMT)
AMADES, Joan Costumari català, Salvat, 1982-83

ALCOVER, Antoni Maria, Rondaies de Mallorca (24vols.), Moll,

GRAU I MARTÍ, Joan. Fabulari Amades, el Mèdol, 1995

CATALÀ i ROCA, Pere, Llegendes de castells catalans, Dalmau, 1983

FÀBREGAS, Xavier, Tradicions, Mites i Creences dels catalans, ed. 62, 1979

VALOR, Enric, Rondalles valencianes (8 vols.), Tàndem-Albatros,

SOLER i AMIGÓ, Joan, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, Barcanova, 1998

ARACIL, Miguel C., Guia de los seres fantásticos de los países catalanes, Indigo, 2000

MARTÍNEZ i MARTÍNEZ, Francesc.Llegendari Valencià, Inst. Cultura Juan Gil-Alberti/ Diputació d'Alacant, Alacant, 1996

JORDI D'ES RACÓ (pseudònim de Mn. A.M. Alcover)., Aplec de rondaies mallorquines. Moll, 1976

ORIOL, Joan A., Botànica màgica, Llibres de l'Índex, 1994

ALONSO, Pilar; GIL, Alberto, Personajes imaginarios en peligro de extinción, Aura, 1994

Tristania - January 21, 2008 11:16 PM (GMT)
M'han deixat Llegendes, coves, i Estanys catalans del Joan Amades, té un munt de llocs catalans on viuen fades, dones d'aigua, nans, gegants, etc. El problema del llibre es que no et diu com arrivar-hi als llocs. Però, no es gaire problema, es qüestió de buscar els llocs i els camins per mapes.

Quan estigui millor montat el de Reigbord, tinc pensat d'organitzar caminates a llocs pagans, treure fotos i explicar com arrivar-hi en la web ;)

Marta - January 29, 2008 01:50 PM (GMT)
Doncs estaria be fer sortides i visitar aquets llocs... i fer un munt de fotos...




Hosted for free by InvisionFree