ORIGEN MITOLÓGICO DE LOS "CASTELLERS

Una de las tradiciones catalanas más conocidas y seguidas es la de los
"castellers". Hoy es extraño que encontremos un catalán que no conozca esta
fiesta; es más, probablemente junto a la sardana es la tradición folklórica más
conocida fuera de Cataluña. No es extraño que hasta países como Argentina hayan
fundado Colles (Trad: Peñas") castelleras (eso sí, a manos de catalanes
emigrantes).

Los castells (trad: Castillos) o torres humanas acercan actualmente a verdaderas
multitudes. No sólo a Cataluña hay más de 60 colles. Algunas acontecimientos
importantes son las diadas (Día festivo) de Santa Úrsula en Valls o las de Sant
Félix en Vilafranca que son seguidas en directo por miles de personas. Se dice
que jamás los castillos habían tenido tanta popularidad como ahora. ¿Seguro ?
¿A qué no conocéis los orígenes de esta tradición ancestral.

Ciertamente es que las actuales torres humanas, tal y como son realizadas
actualmente, tienen un relativo origen moderno. Se sabe que a principios de
Siglo XIX existían en Valls dos colles castelleras que competían para ver quien
hacía la torre más alta y más bonita. Eran dos bandas los menestrals
(Menestrales) y los pagessos (Campesinos). Tenían tanta fama que por ello hacían
otros castells en otros municipios com por ejemplo Altafulla. Consiguieron el
máximo explendor a finales de siglo, y se recuperó a principios del S.XX, con la
creación de colles en otros pueblos y ciudades. ¿ Pero de dónde viene esta
costumbre ? ¿ Por qué fue tuvo como escenario la ciudad de Valls y pueblos como
Altafulla ? La respuesta es clara: Se trata de una fiesta pagana por
excelencia.

Valls era durante la edad media una de las ciudades más importantes de Cataluña.
Además de ser una de las más grandes, reunía una tradición mágica tan importante
como desconocida. El origen de esta pequeña ciudad es remonta al neolítico, ya
que se han encontrado restos ibéricos. Está claro que durante mucho tiempo se
practicó la vieja religión, por ejemplo, la Virgen del Lledó tiene una historia
análoga a Montserrat o Nuria: Se apareció durante la reconquista al costado de
una fuente envuelta de luces. Todos los que conocen el paganismo sabe cual es
el verdadero origen de estas "Diosas" encontradas próximas de zonas telúricas
por excelencia com son las fuentes- No es extraño que en esta ciudad se pueda
conservar antiguas costumbres paganas. Y una de ellas es como dijimos las
torres humanas.

Pero, ¿ tenemos pruebas o algun hecho que nos confirmen que estas prácticas es
una reminiscencia de estas fiestas paganas? Parece ser que sí. Según el
historiador Joan Amades, no solamente en Valls, sino que también en muchas zonas
de la Cuenca Mediterránea se practicaba durante la Edad Media un juego llamado
"Trabajos de Hércules". Las referencias que tenemos nos habla de una
competición por equipos, en la cual se trataba de hacer la torre humana más
espectacular posible. Recordemos que Hércules representaba en el mundo clásico
a la fuerza de la humanidad. Parece que los "Castells" de Valls son una
reminiscencia de estos juegos

Pero ¿ Por qué sólo se conservaron en Valls ? Creemos que es por una serie de
acontecimientos con cierta lógica. De una banda, en Cataluña Vieja (Cataluña
del Norte, Cataluña hasta aproximadamente Tarragona. Al principio Cataluña era
este trozo, siglos más tardes se expansionó conquistando las tierras de los
"moros" hasta llegar a Valencia) pesaron más las tradiciones de origen Visigodo
y las puramente Celtas. Mientras que en la Cataluña Nueva ( Territorio Moro.
Provincia de Tarragona ) se conservaron más las tradiciones "mediterráneas",
como parece que son los Castells, en otras zonas como Valencia también se
conservan otras versiones de torres humanas. Probablemente durante la Edad Media
esta tradición sólo se pudo conservar en poblaciones de mayor tamaño, sabemos
perfectamente que para hacer una torre humana hace falta mucha gente, y con los
famosos caballeros del apocalípsis estos eran bastante escasos.

Una prueba más del carácter mágico de esta tradición es el hecho de que las
Collas de Valls actuaran a pueblos como Altafulla, los cuales son una de las
"capitales" de la brujería catalana.

Los castellers son un recuerdo vivo de las costumbres de nuestros antepasados
mediterráneos. Posiblemente esta costumbre tenga cierta influencia en sus
orígenes en el mundo celta primitivo. Era habitual entre este pueblo celebrar
competiciones deportivas, especialmente en la fiesta de Lughnashad (1 de
Agosto), en honor del dios Lugh. Nos encontramos con una nueva versión de las
viejas religiones, aunque no seamos conscientes de ello.





ORIGEN MITOLÒGIC DELS "CASTELLERS"
Article a mans de J.Mª Roset (Culte Reigbord)





Una de les tradicions catalanes més coneguda i seguida és la dels "castellers".
Avui dia rarament trobarem cap català que no conegui aquesta festa; és més,
probablement juntament amb la sardana és la tradició folclòrica més coneguda
fora de Catalunya. No és d'extranyar doncs que fins i tot a païssos com
Argentina s'hagin fundat "colles" castelleres (això sí, a mans de catalans que
hi han emigrat).

Els castells o torres humanes apleguen actualment verdaderes multituds de gent.
Només a Catalunya ja hi ha més de 60 colles. Algunes fites importants com són
les diades de Santa Úrsula a Valls o les de Sant Fèlix a Vilafranca són seguides
en directe per milers de persones. Es diu que mai els castells havien tingut
tant de ressò com ara. Segur? A que no coneixeu l'origen d'aquesta ancestral
tradició?

Cert és que les actuals torres humanes, tal i com es realitzen actualment, tenen
un origen relativament modern. Se sap que a principis del segle XIX existien a
Valls dues colles castelleres que competien per veure qui feia la torre més alta
i més bonica. Eren d'una banda els menestrals i de l'altra els pagessos. Tanta
fama tenien aquesta gent que fins i tot feien castells a d'altres municipis com
per exemple, Altafulla. Van aconseguir el màxim esplendor a finals d'aquell
segle, i van tornar a revifar a principis del XX, amb la fundació de colles a
d'altres pobles i ciutats. Però d'on ve aquesta costum? Per què tingué com a
escenari la ciutat de Valls i pobles com Altafulla? La resposta és clara: ens
trobem davant d'una festa pagana per excelència.

Valls era durant l'edat mitjana una de les ciutats més importants de Catalunya.
A més de ser una de les més grans, reunia una tradició màgica tant important com
desconeguda. L'origen d'aquesta petita ciutat es remunta al neolític, doncs
s'han trobat restes ibèriques. Està clar a més que durant molt de temps es va
practicar la vella religió, doncs per exemple, la Verge del Lledó té una
història anàloga a les de Monserrat o Núria: es va aparèixer durant la
reconquesta al costat d'una font, envoltada de llums. Tothom qui coneix el
paganisme sap quin és el verdader origen d'aquestes "deeses" trobades pròximes a
zones telúriques per excelència com són les fonts. No és d'extranyar doncs que
en aquesta ciutat es puguin conservar antigues costums paganes. I una d'elles és
com hem dit la de fer torres humanes.

Però tenim proves o algun fet que ens confirmi que aquesta pràctica és una
reminiscència d'antigues festes paganes? Sembla ser que sí. Segons l'historiador
Joan Amades, no només a Valls, sinó que també a moltes zones de la conca
Mediterrània es practicava durant l'edat mitjana un joc anomenat "treballs
d'Hércules". Les referencies que tenim ens parlen d'una competició per equips,
en la que es tractava de fer la torre humana més espectacular posible. Recordem
a més que Hércules representava en el món clàssic a la força de la humanitat.
Sembla ser doncs que els "castells de Valls" són una reminiscència d'aquells
jocs.

Però per què nomès es van conservar a Valls? Creiem que és per una sèrie de
fenòmens amb certa lògica. D'una banda, a la Catalunya Vella van pesar més
altres tradicions, com les d'origen visigod i les purament celtes. Mentres, a la
Catalunya Nova es van conservar les tradicions més "mediterrànies", com sembla
que són els castells, doncs a altres zones com el País Valencià també es
conserven altres versions de torres humanes. Probablement durant l'edat mitjana
aquesta tradició només es va poder conservar en les poblacions de major tamany,
doncs sabem perfectament que per fer una torre humana fa falta força gent, i amb
els famosos cavallers de l'apocalipsi aquest era un bé força escàs.

Una prova més del caràcter màgic d'aquesta tradició és el fet de que les colles
de Valls actuessin a pobles com Altafulla, el qual és una de les "capitals" de
la bruixeria catalana.

És clar doncs que els castellers són un viu record de les costums dels nostres
avantpassats mediterranis. Possiblement aquesta costum tingui certa influència
en els seus orígens amb el món celta més primitiu. Era habitual entre aquesta
gent celebrar competicions esportives, especialment en la festa de Lughnashad (1
d'agost), en honor al déu Lugh. Ens trobem doncs amb una nova versió de les
velles religions, tot i que pocs en són concients.






Texto en manos de J.Mª Roset ( Culte Reigbord )